Les lluites

Com a treballadors i treballadores ens guanyem la vida venent la nostra força de treball, és a dir el nostre temps i el que podem fer amb ell. Com a joventut treballadora volem que se’ns pagui un preu just per la nostra feina. Volem tenir uns horaris dignes que ens permetin poder gaudir de les nostres vides i desenvolupar-nos com a persones. El capitalisme ha ideat que hem de ser esclaus per no tenir experiència. Que hem d’estar canviant de feina cada dues setmanes o tenir-ne tres per sumar un sou que amb prou feines dona per pagar l’autobús.

Els i les joves hem de conèixer els nostres drets i tenir les eines per defensar-los, des de la joventut comunista treballem perquè totes les persones joves coneguin i exerceixin els seus drets a més de lluitar per la defensa dels que ens treuen i la conquesta dels que encara estan per arribar.

Vivim i fem vida al nostre barri o poble, ens relacionem amb les persones que ens envolten i sentim les injustícies que els afecten com a nostres. Per això lluitem també des dels carrers que ens han vist créixer o ens acullen defensant i creant espais de llibertat, ateneus, casals… Necessitem espais on desenvolupar-nos i on la lògica de la competència i el benefici econòmic no existeixi.

Des del territori participem en les lluites que cada barri o poble té com a particulars i en aquelles que afecten tota la classe. El dret a un habitatge i a l’emancipació del jovent, el dret a un transport veritablement públic i a la creació d’espais que ens permetin desenvolupar-nos com a persones, des de camps de futbol i espais esportius a centres culturals o d’oci en els que puguem expressar-nos i relacionar-nos lliurement.

L’accés a una educació pública, gratuïta i de qualitat és un dret inalienable de les persones i així ho defensem. Des dels instituts i les universitats, organitzant assemblees d’estudiants lluitem per la defensa d’aquest dret.

Els i les comunistes creiem no només en una educació accessible per a tothom, sinó que també volem que aquesta sigui de qualitat. Volem que les instal·lacions dels nostres instituts no caiguin a trossos, que no sigui un problema per ningú aconseguir els llibres de text i que les escoles siguin centres democràtics on l’estudiantat tinguem veu i capacitat de decisió.

Volem que la universitat sigui accessible per tothom i que ningú hi quedi fora per motius econòmics, que les aules no estiguin saturades i que formi persones crítiques i no mers engranatges del sistema.

Una societat més justa no serà possible mentre homes i dones no siguem iguals. Mentre per la mateixa feina tinguem sous diferents, mentre la violència envers les dones sigui una constant i el nostre cos un objecte sobre el qual ni tan sols se’ls permet decidir. Fem front a l’heteropatriarcat perquè només com a iguals aconseguirem transformar la societat. La nostra lluita se centra en la destrucció dels masclismes assumits com a normals i en la consecució d’una verdadera igualtat amb independència de sexe, gènere o orientació sexual.

Com a comunistes lluitem contra el feixisme i el racisme perquè sabem que tots els homes i dones hem nascut iguals i que les nostres mancances no són fruit de la competència entre nosaltres si no de qui s’aprofita d’elles. El capitalisme ens obliga a competir per un lloc de treball però nosaltres assenyalem el veritable culpable. El qui ens explota amb indiferència d’on som, el patriota que amaga els seus diners a Andorra i culpa als i les treballadores de les crisis que provoca.